Socialisme Utòpic

Henri de Saint Simon Saint-Simon va néixer  16 de juliol  l'any 1760 a París , en una família aristocràtica, que per diferents  situacions havia perdut el seu valor econòmic, Saint-Simon era el nebot nét del duc Louis de Rouvroy. El dictamen familiar li obligava seguir una carrera militar , Saint-Simon va complir com militar un temps, però,  després de la Revolució Francesa esva fer republicà,  i llavors s’allunyia de l'àmbit militar i es comença a acostar al polític. L'any 1792 és nomenat com a president de la comuna de París, després d'algunes acusacions  s’allunya del càrrec havent de  que respondre davant la justícia per algunes irregularitats en la seva gestió. A partir del 1794 es dedicaria de ple a la teorització social del seu país, plasmant en diferents obres el part dels seus pensaments, propostes i idees i aixi  va poder  anar acomodant la seva alacaiguda situació econòmica. Entre les seves obres més importants s'expliquen: Sistema Industrial i Nou Cristianisme. Saint-Simon ha estat el primer teòric amb el qual va  explicar la societat industrial, per a molts ha sigut  el pare del socialisme francès. És vital per al delineament de la democràcia socialista europea, Saint-Simon, va ser el primer a predir en el futur la industrialització del món i enpensar que  la solució de la majoria dels problemes que afrontava la societat es trobarien en els desenvolupaments de la ciència i de la tecnologia. Pensament de Henri de Saint Simon:   Pensava que hi havia  d'haver propietat privada, però només si aquesta és merescuda,  per això defensa l'abolició del dret a l'herència. Es mostra contrari als comerciants. Per Sant-Simon hi ha dues classes d'individus, els productors (treballadors, empresaris ..) i els no-productors (comerciants, ganduls ..). El objectiu que es va proposar va ser reorganitzar la societat sobre les bases de la ciència i la indústria, per aconseguir una societat sense classes pel camí d'una renovació ètic-religiosa. Robert Owen Robert Owen va néixer  el 14 de maig de 1771 a Newtown (Gal·les) i va morir el 17 de novembre de 1858 a Newtown (Gal·les). Va ser  empresari i un socialista utòpic britànic, va dur a terme la  pràctica les seves idees reformistes primer  a la seva fàbrica de New Lanark (Escòcia) i després a les  «colònies» de New Harmony, fundada en 1825 a Estats Units,  i d'Harmony Hall al 1840 en Gran Bretanya. En 1828, es va convertir en el gran impulsor i líder del moviment obrer británico. El seu reformisme i la seva oposició a la idea de la lluita  de classes marca la història del socialisme anglès, no  predicava la lluita de classes, sinó la doctrina de la  fraternitat humana i d'altra banda Owen està considerat com el pare del cooperativisme. De família menestral, va treballar des dels 10 anys; als 20 anys dirigint  ​​una fàbrica de teixits a Manchester i nou anys després, al 1800, es fa càrrec d'una empresa a New Lanark. A partir de la seva experiència en el  lloc escriu algunes obres més importants: La Formació del Caràcter Humà (1814) i Una Nova Visió de la  Societat (1823) que tracta sobre les reformes del règim industrial i les seves conseqüències per al caràcter huma Pensament Robert Owen:   Robert Owen defensava la possibilitat de desenvolupar un sistema econòmic alternatiu basat en la cooperativa. El seu plantejament era utòpic, pretenia substituir el sistema capitalista per altre més just que evités els problemes britànics. Des de el seu punt de vista els obrers havien d'unir per crear una realitat europea basada en cooperatives més rendibles que les indústria. Charles Fourier François Marie Charles Fourier , néix a Besançon,(França),  el 7 d'abril de 1772 i va morir a París (França), el  10 d'octubre de 1837. Va ser un socialista francès de la primera part del segle  XIX i un dels pares del cooperativisme,  un mordaç  crítica de l'economia i el capitalisme de la seva època. Adversari de la industrialització, de la civilització urbana,  del liberalisme i de la família basada en el matrimoni i la monogàmia. Proposa la creació d'unes unitats de producció i consum, basades en un cooperativisme integral i autosuficient com  la lliure persecució i del seu desenvolupament. Anticipa  la línia de socialisme llibertari dins el moviment socialista però també crítiques de la moral burgesa i patriarcal  basades en la família nuclear i en la moralitat cristiana . En el seu projecte d'una societat socialista justa i feliç incorpora  la dona com objecte de reflexió dins el seu projecte utópic , deia que la situació de les dones era un indicador del nivell de civilització de la societat. A Fourier se li ha atribuït durant anys l'inici de la utilització de la paraula feminisme. Va utilitzar en 1837 la paraula Feminisme; i seguidors de les seves idees van establir comunitats intencionals com Reunió a Texas, Estats Units, i La Falange Nord-americana , a Nova Jersey, Estats Units, a mitjans del segle XIX. Pensament de Fourier:  Fourier defensor del "treball atractiu", idea que executa  més tard Pierre-Joseph Proudhon. Dona suport Proposta en la teoria que l'ésser humà no es dolent sinó la societat en què viu. Creu en una  organització basada en: la creació de grups de producció i consum (falansteris) que han de viure en unitats habitacionals comuns , en la creació d'un cooperativisme integral i autosuficient; i  la solidaritat. Fourier és un defensor de la igualtat de Drets de la dona, d'una educació espontània i no coactiva; denuncia la explotacions, l'especulació, el frau, inicia el Camí cap a les fórmules cooperatives i mutualistes. Pierre Joseph Proudhon

ABRIR

Besançon, Francia, 1809 - París, 1865) Pierre va ser un teòric

polític socialista francès , fill d’un taverner i d’una campesina

, de nen va treballar primer com a pastor de bous  fins

que ingressa en el col·legi real de Besacon on va

aprendre l'hebreu i va estudiar la Bíblia, això li va

permetre segons els seus crítics majors bases per criticar

 la religió. Va destacar des de ven petit per la seva brillant i

ntel·lectualitat , als 20 anys li concedeixen una beca per

estudiar en parís, on va publicar el seu primer llibre.

En 1847  torna a París, on va fundar un diari, Li representant du 

Peuple. Com a membre de l'Assemblea va llançar diverses propostes revolucionàries, 

sense èxit,  una de les seves iniciatives era  la 

fundació d'un banc popular que concedís préstecs sense interès. 

També tracta de fixar un impost sobre la propietat privada. Publica

 fullets on matisa el seu anarquisme amb la denominació de

 mutualisme, que promovia  la unió, fins i tot financera, de

 burgesos i obrers en una sola classe mitjana.

Critica el centralisme i l'autoritarisme, a favor d'una societat 

sense fronteres ni estats, amb una autoritat 

descentralitzada a través d’ associacions o comunas, 

on els individus haurien de ser èticament responsables

 per si mateixos, no es necessitaria la direcció d'un govern. 

Considera que l'individu és un ésser imperfecte , ue la família i

 la propietat familiar haurien de ser la base de l'economia també

 haurien de desaparèixer el Govern, el crèdit, la banca i els diners.

Pensament de Pierre Joseph Proudhon:

Proudhon pensava que la justícia era  una harmonia 

universal, un principi general no només dels actes i pensaments

 humans, sinó també de les relacions físiques. En nom de la justícia

 és inadmissible tot domini d'un grup humà sobre un altre, per tant  

haurien de substituir les formes actuals de la relació econòmica i

 moral perquè tendeixen a la destrucció de l'equilibri essencial 

de la societat humana, per noves formes recolzades en el 

mutualisme que consisteixen en una cooperació lliure de

 les associacions sense supressió del poder coercitiu de l'Estat.  

Queda abolida no solament la coacció estatal, sinó l'absolutisme de

 l'individu, que condueix necessàriament a l'arbitrarietat 

ia la injustícia. En aquesta afirmació deixa clar els elements anarquistes 

del seu pensament

Les dues característiques notables del seu pensament són; el desig 

d'eliminar tota autoritat i l'interès per la justícia econòmica.

Una imatge significativa de el segle XIX , en la que és pot observar

com varis obrers s’estan manifestant per les dures condicions

 en les que viuen els obrers i l’explotació que viuen tan per les

 hores que treballen com per les condicions en las que treballen etc .